Estudis
Joan Soler i Jiménez
José Pérez i Granados
Cristina Mas Andreu
Joan Soler i Jiménez
Aquest article pretén cridar l’atenció
sobre els límits interpretatius del document històric
per part de paleògrafs i diplomatistes, així com
també historiadors, mitjançant l’anàlisi
d’un document terrassenc del segle X. Segons l’autor,
tant la paleografia com la diplomàtica tenen com a
objecte d’estudi una representació escrita (el
document) només possible mitjançant acords
socials establerts. Així, si bé cal entendre el
document com un objecte social, no per això s’ha d’abandonar
l’anàlisi rigorosa i en profunditat tant de l’escriptura
com de l’estructura del text del document, per tal d’evitar
caure en interpretacions històriques errònies. De
fet, els diplomatistes han de sintetitzar el contingut històric
del document (ja que és ell qui el presenta a la
comunitat d’historiadors), al mateix temps que
discerneixen el seu procés d’acció/documentació.
Un procés on s’hi entremesclen la inteció
de l’autor del document, la finalitat del mateix document
i la intenció del lector, en quant a possessor del
document. Només, un cop realitzada aquesta anàlisi,
pot començar una recerca històrica amb prou
garanties.
The aim of this article is to call the
attention on the interpretative limits of the historical
document by paleographers and diplomatists, as much as
historians, taking into account the analysis of a tenth century
document from Terrassa (Catalonia). For the author, paleography
and diplomatics have as their object of study a written
representation (the document) only possible by stablished
social agreements. Thus, although the document must be
understood as a social object, a rigorous analysis of its
writing and its text structure can not be abandoned, so as not
to fall in wrong historical interpretations. In fact,
diplomatists have to syntetize the historical content of the
document (because they are in charge of presenting it to the
historians’ community), at the same time that they
discern its process of action/documentation. A process where
the intention of the author of the document, the ends of the
document itself and the intention of the reader, as its
possessor, are interrelated. Only, once this analysis is
completed, a historical research might begin with enough
guarantees.
José Pérez i Granados
Durante los años ochenta, las
categorías que habían marcado el clima cultural y
político desde finales de la Segunda Guerra Mundial
entraron en crisis. El conflicto de clases dejó de tener
un protagonismo central y en Europa comenzó un periodo
de extensión del racismo y la xenofobia. El miedo a los
cambios tecnológicos y políticos, la crisis económica
y sociocultural, el miedo a la globalización, al paro y
a perder el status social, pero sobretodo, el miedo a la
inmigración, explican la aparición de partidos
protestatarios y xenófobos, como el FPÖ
austriaco, el Frente Nacional francés, o la Alianza
Nacional italiana. Nacido en diciembre de 1943, licenciado en
Derecho en la Universidad de París y doctor en filosofía
por la Sorbonnne. Alain de Benoist es considerado el cabeza de
fila de las corrientes más radicales de la revolución
conservadora que recorre Europa desde finales de los años
setenta. Formado en el nacionalismo revolucionario de
tendencias racistas e inspiración eugenista,
posteriormente influenciado por Nietzche, los estudios sobre el
pasado indoeuropeo de G.Dumèzil, los trabajos sobre
etología del premio Nobel de fisiología y
medicina en 1973 Konrad Lorenz y los planteamientos de los
pensadores de la revolución conservadora alemana,
A.Moeller Van den Bruck, Oswald Spengler, Ernest Jünger y
Carl Schmitt, el pensamiento político de Benoist es
extremadamente ecléctico, anárquico y sincrético,
incluyendo en su referencias ideológicas, y no de forma
marginal, a clásicos del pensamiento comunista como
Antonio Gramsci..
Cristina Mas Andreu
L'escassa atenció historiogràfica
a la qüestió de quintes a l'estat espanyol el segle
XIX no correspon a la importància del fenomen a l'època,
i al fet que va constituir el principal detonant de la
mobilització social, juntament amb les protestes contra
els consums. Això és el resultat d'un marc global
en què tant la història militar com la història
social s'han concentrat més en els problemes polítics,
organitzatius i institucionals que en els efectes dels sistemes
militars sobre la població i les formes de resposta,
protesta i resistència. En aquest article l’autora
reflexiona sobre aquestes i altres qüestions relacionades
amb la temàtica de la resistència popular a les
quintes.