Historiografia
Vicenç Ruiz Gómez
Xavier Domènech Sampere
La nova Economia de la Família
i les teories de la segmentació: comentaris des d’una
perspectiva de gènere
Cristina Mas Andreu
Noelia Pérez Sández
Vicenç Ruiz Gómez
En aquest article es fa una crítica
del llibre Ricard Guillem o el
somni de Barcelona de Ruiz-Domènec.
L’autor afirma haver descobert les traces de la
modernitat (propietat privada, lliure mercat, economia del
benefici) fruit de la lectura hermenèutica de la
documentació altmedieval. Contràriament, aquesta
recensió mostrarà les qüestionables influències
historiogràfiques que l’autor ha emprat, ben
sovint de manera implícita, per dur a terme la seva
recerca (de Werner Sombart a Ortega, per exemple), i intentarà
precisar el contingut històric d’algunes de les formes de l’esperit
capitalista que, segons l’autor, s’hi documenten
(treball assalariat, mercat de la terra, ús capitalista
dels diners). Una anàlisi històrica rigorosa no
permet sostenir les conclusions de l’autor, la intenció
del qual, més aviat, sembla legitimar l’ordre
liberal obviant les seves contradiccions.
This paper is aimed at analysing and
criticizing the book Ricard Guillem
o el somni de Barcelona written
by Ruiz-Domenec. The author points at having ascertained the
traces of the Modernity (private property, free market,
benefit´s economy) using the framework of an
hermeneutical reading of the high Middle Ages documentation. On
the contrary, this review points at the questionable
historiography influences that the author has made use of –in
an implicit way - to carry out his research (Werner
Sombart or Ortega for instance). Moreover, this review attempts
to determine exactly the historical contents of some of the
capitalist spirit forms which according to the author are
documented (paid work, the land´s market, capitalist
money use). A rigorous historical analysis do not permit to
maintain the author´s conclusions which purpose seems to
legitimize the liberal order ignoring its own contradictions.
Xavier Domènech Sampere
En aquest article es polemitza amb les
tesis de Josep Palau i Horta, defensades en la revista L’Avenç de
desembre del 2001, articulades a l’entorn de l’obra
de l’historiador Josep Fontana. En aquest sentit el text
argumenta que Josep Palau i Horta parteix d’una mala
comprensió del pensament marxista de Josep Fontana i d’una
pessima lectura de la seva obra. Per tal de desenvolupar la
seva crítica es fa un seguiment de lectura del marxisme,
la proposta d’història i la funció social
de l’historiador que Josep Palau fa de Fontana,
contraposant-la a la lectura que en fa el propi autor del text.
Així mateix l’autor indaga en els referents teòrics
que utilitza Josep Palau, centralment l’obra de Karl
Popper, per mostrar-nos com finalment aquest esdevé el
defensor d’un història impossible, front a una
història compromesa amb el seu temps que no renuncia a
ser una ciència social, segons el principi defensat per
Vilar de que “No és una ciència freda el
que volem: però és una ciència”.
This paper is aimed at having a debate
with Josep Palau i Horta´s thesis on the works of the
historian Josep Fontana published in L´Avenç. In
this respect, this article argues that Josep Palau i Horta has
started from a wrong comprehension of Josep Fontana’s
Marxism and from a worse reading of Fontana’s work. In
order to carry out his review the author follows up the reading
of the Marxism, the proposal of a History conception in the
same way as the historian social service that Palau has made
from Fontana’s thesis comparing this idea to the reading
set up by the author himself. In this way, the author inquires
into the theoretical influences used by Palau –especially
Karl Popper´s works – to point out that Palau
becomes the proponent of an impossible History in front of a
History involved and engaged to our days and times without
giving up its condition of social science, according to Pierre
Vilar´s principle “It is not a cold science what we
want: but it is a Science”.
La Nova
Economia de la Família i les teories de la segmentació:
comentaris des d'una perspectiva de gènere
Cristina Mas
Aquest article fa una valoració dels
treballs emmarcats en la Nova Economia Familiar (NEF) que han
estudiat els patrons de treball de dones i infants en el tèxtil
català de la segona meitat del XIX des de la doble
perspectiva de les estratègies familiars i de la dinàmica
del mercat laboral. Aquests estudis corregeixen alguns aspectes
que s'han evidenciat problemàtics dels paradigmes de
l'economia neoclàssica.
This article avaluates some recent studies
based on the New Familiar Economy (NFE) that have focused on
the women and children working patterns of the catalan textile
industry on the second half of the XIX]th century,
from the double perspective of familiar strategies and the
dynamics of the labour market. The NFE studies attempt to
correct some of the aspects,tha have shown problematic, of the
neoclassical economy paradigms..
Noelia Pérez Sández
Este artículo es una recensión
del libro del filósofo nihilista Agustín García
Calvo Historia contra Tradición.
Tradición contra Historia.
La autora trata de reseguir la argumentación del filósofo
para definir los conceptos de Tradición e Historia,
conceptos, que muchas veces se han presentado confundidos y que
implican dos caminos distintos para conocer la Realidad. El artículo
parte del libro del filósofo para hacer una reflexión
de, desde y contra la Historia.
This paper is a review of History against
tradition. Tradition against
History, the book written by
the nihilist philosopher Agustín García Calvo.
The author tries to follow up Garcia Calvo´s reasoning
with the aim of defining the concepts of History and Tradition –
often easily confused – which involve two different
ways to understand the Reality. Overmore, the article starts
from Calvo´s book to think over, from and against
History.
