El moviment veïnal
a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el
tardofranquisme i la transició: el cas de Sabadell
(1966-1976).
Ricard Martínez i Muntada.
Represión
“sexuada” y memoria: las republicanas rapadas por
los franquistas durante la guerra civil y el primer franquismo.
Breve resumen de la tesina titulada “ El corte de pelo a
las mujeres republicanas en España. El acontecimiento y
su proceso de memorización”
Maud JOLY, historiadora
El moviment veïnal
a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el
tardofranquisme i la transició: el cas de Sabadell
(1966-1976).
Ricard Martínez i Muntada.
Localització: Institut Universitari
d’Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat
Pompeu Fabra.
Abstract: El treball presenta els primers
resultats d’una investigació encara en curs. La
primera etapa de recerca s’ha centrat exclusivament en
fonts documentals, particularment en publicacions del mateix
moviment veïnal (en especial la revista Can Oriach),
mentre que el recurs a fonts orals es reserva per a fases
posteriors. El text reconstrueix la trajectòria del
moviment estudiat durant els darrers anys seixanta i els
primers setanta, amb especial atenció a dos aspectes: l’evolució
de la seva acció i l’experiència i
preocupacions dels seus integrants. En el primer terreny, l’estudi
mostra el trànsit d’una tasca centrada en la gestió,
l’assistencialisme i la petició a les autoritats,
cap a una acció més reivindicativa, en un context
de creixent participació i conflictivitat, que fa que el
moviment veïnal esdevingui un factor primordial de la
crisi del règim franquista a nivell local. També
es presta una atenció particular al protagonisme de col·lectius
específics, com les dones o el jovent. Pel que fa al
segon aspecte, s’analitza la presència i l’expressió
d’un seguit d’elements culturals que inclouen, d’una
banda, la doble identitat dels participants al moviment en tant
que obrers i habitants dels barris i, d’una altra, un
complex de valors entre els quals destaquen: la solidaritat
entesa com un valor en si mateixa i com a eina imprescindible
per a aconseguir les demandes dels barris; l’existència
d’un seguit de drets dels habitants dels barris i d’un
deute social envers ells, ja que amb el seu treball han
contribuït de forma cabdal a la riquesa de la ciutat,
sense que hagin pogut accedir als beneficis que se’n
deriven; una posició clarament crítica amb el
sistema capitalista, que és vist com a responsable de la
situació de subordinació i desatenció en
què es troben; finalment, una posició igualment
clara a favor de les llibertats democràtiques, l’absència
de les quals impedeix l’exercici dels drets de les
poblacions dels barris perifèrics. Aquests valors s’articulen
al llarg del temps amb la pràctica del moviment, alhora
que en van inspirant els plantejaments urbans més
generals dins dels quals s’integren les reivindicacions
concretes. Atesa la progressiva massificació del
moviment, tot sembla apuntar a una creixent extensió
dels valors esmentats i l’existència, en els anys
estudiats, d’un procés de construcció, a
través del conflicte, d’una consciència de
classe que inclou trets que tendeixen a un projecte social
alternatiu. Junt amb l’experiència del moviment
obrer a les empreses, el barri és un dels àmbits
més rellevants d’aquest procés.
