La vida dels desafectos mai ha estat fàcil. De fet, aquesta expressió s’acostuma a emprar per etiquetar persones o col·lectius “oposats, contraris. Que no senten afecte per una cosa o mostren vers ella desviament o indiferència ...”, i més concretament, per desqualificar els dits col·lectius quan el motiu de llur desafecció era la disconformitat o oposició davant una situació política determinada ... En tot cas, els inventors del mot pretenen acusar al desafecte d’un “error vital” que no sembla disposat a corregir, el mateix error (?) que atorga la raó absoluta al règim polític que desautoritza els desafectes i que s’autolegitima per castigar-los ... Tanmateix, com que la nostra postura no és autodestructiva ni victimista, requereix d’un aclariment conceptual.
Una revista de “desafectos”
El llenguatge és poder. I el poder ha explotat el llenguatge per enriquir la terminologia descriptiva de tots els seus opositors, bé reals o bé potencials: no només hi ha desafectes, sinó també rebels, insurrectes, facciosos, revolucionaris, traidors ... per no parlar dels conceptes que, de forma pejorativa, posicionen l’enemic en l’espectre ideològic: separatistes, masons, jueus, rojos ...
No som rebels ni insurrectes, perquè els rebels són bàsicament desobedients, “aquells que oposen resitència”, sense necessàriament tenir consciència clara o plenament desenvolupada d’allò que els empeny a la lluita. Ben al contrari, som perfectament conscients dels motius de la nostra irritació.
1. Una manera de concebre i fer investigació històrica que no compartim. La història acadèmica, resultat i reflex de les contradiccions pròpies dels centres unversitaris, o si més no, de les facultats d’història, és un producte tan políticament mediatitzat com poc conectat amb el món real, amb les seves inquietuds i els seus interessos ... Davant d’aquestes circumstàncies, hem de deduir que la història acadèmica s’ha conformat amb edificar la seva “torre d’ivori”? O encara queda espai per a la tradicional funció crítica de la història? Pretenem, per tant, que la visió crítica i el debat constant siguin els eixos centrals de Desafectos.
2. Un sistema d’ensenyament –de la història a les Universitats– mal enfocat. Primer, perquè es prioritza el coneixement dels fets per sobre de la investigació o de la interpretació històrica. Segon, perquè es rep una formació efímera que es perllonga exactament els mateixos anys en què l’estudiant “ gaudeix “ la seva etapa universitària. Mentre que les disciplines de considerades científiques posen l’accent en la formació contínua i el reciclatge professional, els mestratges, els cursets o l’aprenentatge paral·lel a l’activitat laboral, són pocs els llicenciats que continuen estudiant o investigant història críticament, un cop finalitzada la carrera acadèmica, ja que, de fet, hi ha fretura d’incentius i simpaties institucionals. Aquesta darrera característica és per a tots els desafectes del món un tret definitori motiu del més gran orgull: la independència ideològica (respecte als poders establerts), dins el marc d’una actitud crítica vers la societat actual i passada, actitud que, tot sigui dit, pel nostre cas solament es pot desenvolupar des de postures ideològiques d’esquerres.
3. La malversació de generacions senceres de potencials historiadors. La difícil incorporació al món laboral dels historiadors i l’hermetisme dels camins universitaris que contribueix a l’ostracisme intel·lectual són producte del sistema socioeconòmic dominant. Desafectos intenta difondre i incentivar el desenvolupament de tot tipus d’estudis, i proporcionar intruments i recursos adients per executar els dits estudis.
No som facciosos. La idea de facció s’associa amb la de tendència o formació política específica i, habitualment, armada. Defensem la història i la investigació històrica en tots els seus vessants i des de totes les perspectives d’anàlisi existents. No es pretén fer una revista d’història econòmica, política o social. Tampoc d’història contemporània, moderna, antiga ... Simplement, obrir una finestra a tota aportació realitzada amb sentit crític.
Som revolucionaris? Sí, en la mesura que reivindiquem una transformació en la forma d’investigar la història i en les opcions de fer i difondre la història que tenen aquells que són fora dels cercles intel·lectuals i acadèmics establerts.
Som Desafectos.
Els desafectes són tan antics com la mateixa història: Cain, un pagès, és, sens dubte, el primer desafecte. Desafecte, a més, davant el poder establert per excel·lència: Déu. Dins l’àmbit peninsular, probablement, un dels majors col·lectius de desafectes de què hom té constància és el dels moriscos (davant l’Estat, davant el catolicisme i, sobretot, davant la renda feudal), no és d’extranyar, doncs, que les autoritats competents del moment, i sota el conegut lema “Todos son uno”, optessin per una solució prou familiar per a qualsevol individu del segle XX: deportació o extermini. En època contemporània trobem diversos exemples, els cantonalistes de Cartagena durant la 1ª República, els jornalers de Casasviejas davant la insuficient reforma agrària de la 2ª República, els seguidors de qualsevol altre equip esportiu que no sigui el Barça davant la resta de Catalunya ... I, evidentment, el col·lectiu que ha inspirat i que és objecte d’un clar homenatge en el títol de la nostra revista: tot ésser viu, del 1939 al 1978, amb qualsevol inclinació política mínimament no afí al franquisme. L’etapa franquista constitueix el paradigma de projecte de repressió i de silenciament de tota formulació intel·lectual o política crítica, mitjançant una nodrida oferta de toros, futbol i Nodos. Actualment, els sistemes de manipulació i desarmament de consciències col·lectives són més subtils i menys violents, però en tot cas, persisteix la voluntat de silenciar la crítica intel·lectual. Contra aquestes polítiques ens manifestem desafectos.
Desafectos. Revista d’història crítica.
La revista s’organitza en les següents seccions:
Estudis i investigacions
Tot tipus de treball basat en fonts primàries o estudi sobre temes concrets basat en bibliografia prèvia. S’adjuntarà un resum introductori (500 caràcters aproximàdament) elaborat pel propi autor. Extensió il·limitada.
Estats de la qüestió
Sobre qualsevol matèria històrica rellevant. Aquesta secció també inclourà anàlisis crítiques de monografies i publicacions periòdiques. Extensió il·limitada.
Historiografia
General (per època) o específica (temàtica). Es tracta de realitzar una anàlisi retrospectiva de la producció bibliogràfica sobre plantejaments, debats o paradigmes historiogràfics, sense límit d’antiguetat de les obres considerades. Extensió il·limitada.
Ressenyes
Podran ser ressenyades les obres aparegudes recentment en el mercat editorial ( aproximadament durant els darrers cinc anys). S’agrairà, a més del resum del contingut, que siguin inclosos una valoració historiogràfica crítica de les obres i alguns apunts sobre els seus autors i llur producció més rellevant. Extensió il·limitada.
Informacions diverses
“Calaix de sastre” informatiu de la revista. Referències a congressos, seminaris, beques ... o a les adreces des d’on podreu rebre més informació.
Cartes a la redacció
Miscel·lània en què s’exposaran lliurement totes aquelles inquietuds que no us deixen dormir. Extensió màxima aproximada: 5000 caràcters.
Tesis i tesines
Repertori de resums (extensió màxima aproximada de 15000 caràcters), referències, dades de localització ... sobre les darreres lectures que hagin tingut lloc a les facultats.
Història a la xarxa
Informació sobre pàgines web i fòrums de debat
relacionats amb temàtiques històriques.
“Filosofia”
Les noves tecnologies de la informació –com Internet– aboguen per la interactivitat com un dels seus valors suprems. Aquesta implica que els usuaris de la xarxa no són receptors passius de la informació, sinó que també contribueixen a crear-la. Aquesta funció –i responsabilitat alhora– adquireix major sentit quan s’intenta construir un mitjà de difusió i debat, i, més encara, quan aquest es basa en uns mitjans i recursos modestos com són els de la revista Desafectos. En aquest sentit s’agrairà tota col·laboració econòmica, informativa, material o tècnica que contribueixi a consolidar la revista.
Aquesta mateixa limitació de recursos ens obliga a presentar disculpes pels possibles errors d’estil i forma que pugui presentar la revista, així com a exigir unes mínimes normes de presentació per als estudis i informacions que ens volgueu fer arribar:
1. Programa: Microsoft Word 97 en arxiu HTML
2. Font: Times New Roman
3. Tamany: 12
4. Espai d’interliniat: 1’5
El nostre compromís passa per la regularitat que caracteritza tota publicació periòdica (en el nostre cas semestral) i per l’intent de presentar exemplars equilibrats pel que fa al tipus d’informació que continguin. És obvi que el nombre de seccions és elevat, i que és possible que no totes siguin representades a cada número. Tanmateix, es pretén redimensionar aquelles seccions que per la seva natura (estudis, ressenyes, tesis i tesines) més combreguen amb la missió essencial de Desafectos: incentivar, debatre i difondre l’anàlisi crítica de la història i la societat.
