Els dies17, 18, i 19 de novembre del 1999 es va celebrar a València el "IVEncuentro de Investigadores del Franquismo". L'esdeveniment es va concebrecom un fòrum en el que els investigadors i les investigadores delfranquisme es poguessin trobar, poguessin contrastar les sevesinvestigacions (en projecció, en curs o ja finalitzades), intercanviaropinions, punts de vista i orientacions metodològiques, o, simplement,poguessin conèixer les temàtiques del període que s'estanestudiant i investigant (i en base a quins enfocaments teòrics imetodològics),i va ser organitzat pel Departament d'HistòriaContemporània de la Universitat de València, per la Fundaciód'Estudis i Iniciatives Sociolaborals i per la Secretaria de Formació iCultura de la CS de CCOO del País Valencià. La presència deCCOO com a organitzadora, de per sí, ja ens dóna una idea que lestrobades trascendiren el marc purament acadèmic. Així, en elles hivan participar investigadores i investigadors de diverses universitats icentres universitaris d'arreu de l'Estat (i fins i totd'institucions universitàries extrangeres), però tambéestudiants/es, investigadors i investigadores que no fan de lahistoriografia la seva activitat professional primordial o personesvinculades a la xarxa d'arxius històrics de CCOO. Tambédemostra l'amplitud i la capacitat que des de fa anys està agafantl'activitat dels arxius històrics de CCOO.
La metodologia de les trobades també va escapar-se de l'emprada enels congressos historiogràfics tradicionals. Les diverses sessions, alcontrari del que és habitual en aquests casos, no s'estructuraren entornunes ponències base, ni entorn la intervenció dels seus autorso autores, que normalment solen ser personalitats consagrades i ambautoritat dintre del món acadèmic. El punt de partida foul'organització de la trobada entorn la discussió de les ponènciesenviades a les entitats promotores, que havien d'estar fonamentadesen investigacions concretes i tenir una extensió limitada. Aquestesponències va agrupar-se en cinc grans blocs temàtics (laimplantació del règim franquista; política i institucions:instruments i grups de poder; la societat en el franquisme:moviments i actituds socials; aspectes socioeconòmics: condicions devida i polítiques econòmiques; ideologia i mitjans decomunicació). La discussió de les ponències es va fer en cincsessions corresponents a cadascun dels blocs, i fou introduïdaper la intervenció d'un relator/a que s'encarregà de presentar elscontinguts de les mateixes i d'esboçar algunes de les línies dediscussió que se'n podien desprendre. Un cop feta aquesta intervencióes va programar obrir un torn obert de paraules, de tal manera quees va deixar que la discussió s'orientés en funció de les diversesintervencions. Aquesta metodologia va permetre que el debat fos viu entretots els i les participants. Alhora, això fou possible pel fet que lesactes de les ponències estiguessin editades i a disposició deles persones inscrites a l'Encuentro prèviament a laseva celebració. Un altre aspecte a destacar és que l'Encuentro no va estructurar-se entorn cap tema central de debat,cosa que afavorí que es pugués discutir lliurement sobre els diversosaspectes del franquisme que s'estan estudiant, no en base una temàticapredeterminada i de manera segmentada de la resta d'aspectes queconformen el període històric de la dictadura franquista. D'aquestamanera, es va discutir temes tant diversos com el paper de l'Esglésiadurant el franquisme, les polítiques econòmiques autàrquiques o lacondició femenina, passant per l'anàlisi de lescontinuïtats i discontinuïtats entre les militàncies polítiquesobreres o l'existència o inexistència de caciquismedurant aquest període, per esmentar només alguns exemples.
Les trobades tingueren un nivell departicipació, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, forçaremarcable. Les 115 ponències presentades en són un indicador. Entreelles hi ha un bon grapat de ponències que presenten els resultatsd'investigacions concretes en curs, que, a partir d'estudis de cas,ens acosten a una comprensió general de determinats aspectes de lasocietat durant el franquisme. Els debats, amb un nivell de participacióforça alt, en són un altre indicador.
El "IV Encuentro de Investigadores del Franquismo" ha estat unexemple interessant de trobada i d'intercanvi d'informació, deconeixements i de punts de vista entre historiadors i historiadores, amb unmodel i una metodologia que s'allunya de les rigideses quecaracteritzen el món historiogràfic i acadèmic actual. Laperspectiva de la V trobada, que se celebrarà a Madrid, és, per tant,una bona notícia. De totes maneres, encara ens queda avançar moltmés en una altra línia: vincular els estudis i els debatshistoriogràfics amb la resta de la societat, és a dir, desenvoluparla funció social que sempre s'ha dit, des de posicions d'esquerres, queha de tenir l'estudi de la història. La participació en el IVEncuentro, amb ponència inclosa, d'una persona vinculada a uncol·lectiu de familiars d'afusellats pel franquisme de Múrcia ésun primer pas en aquesta línia. Però encara hi ha molt trajecte arecòrrer, i més si tenim en compte les potencialitats departicipació social que pot tenir l'estudi, l'anàlisi i la recuperació de la memòria històrica d'un període tant proper, itant viu encara, com és el del franquisme.