Estudis
Xavier Doménech Sampere
Cira Crespo Cabillo
Grans línies d’evolució de la universitat contemporània a Espanya (1767-1936) amb especial atenció al cas particular de la Univeritat de Barcelona
Raúl Aguilar Cestero
Perspectiva y archivos locales: propuestas teóricas y metodológicas para el estudio de los Batallones de trabajos forzados en la posguerra a partir del caso navarro
Edurne Beaumont Esandi; Fernando Mediola Gonzalo
Xavier Doménech Sampere
Resum:
En aquest text abordarem diversos temes a l’entorn del que anomenarem identitat obrera: els elements que expliquen la seva formació sota el franquisme en un àmbit concret, Catalunya, seran el seu fil conductor. En aquest sentit no conformen una explicació acabada, impossible per altre banda donat l’estat actual d’acumulació historiogràfica sobre aquest aspecte de la nostra contemporaneïtat, sinó un conjunt de materials fragmentaris i interpretacions que posen en dubte las explicacions més usuals sobre la inexistència de aquest tipus d’identitats sota el franquisme. No ens proposem tampoc establir aquí el seu pes real en l’èter de relacions socials que es desenvoluparen sota el franquisme, sinó tan sols mostrar la seva existència i, amb ella, entreveure la diversitat de camins que pot prendre una investigació que ha conclòs massa ràpidament que hi havia un sol camí en les seves interpretacions.
Resumen:
En este texto abordaremos diversos temas al entorno de lo que vendremos a denominar identidad obrera: los elementos que explican su formación bajo el franquismo en un ámbito concreto, Cataluña, serán su hilo conductor. En este sentido no conforman una explicación acabada, imposible por otro lado dado el estado actual de acumulación historiográfica sobre este aspecto de nuestra contemporaneidad, sino un conjunto de materiales fragmentarios e interpretaciones que ponen en duda las explicaciones más usuales sobre la inexistencia de este tipo de identidades bajo el franquismo. No nos proponemos tampoco establecer aquí su peso real en el éter de relaciones sociales que se desarrollaron bajo el franquismo, sino sólo mostrar su existencia y, con ella, vislumbrar la diversidad de caminos que puede tomar una investigación que ha concluido, a nuestro parecer demasiado rápidamente, que había un solo camino en sus interpretaciones.
Abstract:
In this paper the autor will approach different topics to what he will come to denominate the working-class identity: the elements and reasons that explain their formation under the Franco years in a concrete area, Catalonia, they will be their connecting theme. In this sense, these elements and reasons do not conform a completed explanation, an impossible act so long as the current state of accumulation of historical data, but a group of fragmentary materials and interpretations that question the most usual explanations about the nonexistence of this low type of identities under Franquism. The author do not neither intend to stablish their real weight in the ether of the social relationships that were developed under the Franquism, but only to show their existence, and with her, to get a slight idea of the diversity of roads that concluded investigations can take, too quickly to his view that there was only a road in their interpretations.
Résumé: La formation de l’identité ouvrière sous le franquisme. Matériaux pour une approche
Dans ce papier les autor approcheront des sujets différents à ce qu’il viendra dénommer l’identité ouvrière: les éléments et raisonne cela expliquez leur formation sous le Franco années dans une région concrète, Catalogne, ils seront leur reliant thème. Dans ce sens, ces éléments et raisons ne conforment pas d’explication complétée, un acte impossible si long comme l’état courant d’accumulation des recherches historiques, mais un groupe de matières fragmentaires et interprétations qui questionnent les explications les plus habituelles au sujet de la non-existence de ce type bas d’identités sous Franquism. Non plus l’auteur ne projette pas à établir leur vrai poids dans l’éther des rapports sociaux qui ont été développés sous le Franquism, mais seulement montrer leur existence, et avec elle, avoir une idée légère de la diversité de routes qui des enquêtes conclues peuvent prendre, trop rapidement à sa vue qu’il y avait seulement une route dans leurs interprétations
Cira Crespo
Resum:
Els collegia eren les principals institucions d’organització del treball a les ciutats de l’Imperi Romà. Estudiades, sobretot, des d’una vessant jurídica, l’autora del present article pretén mostrar les possibilitats de resseguir la conflictivitat social a través de l’estudi d’aquestes institucions, ubicant-les en el seu context socioeconòmic.
Resumen:
Los collegia eran las principales instituciones de organitzación del trabajo en las ciudades del Imperio Romano. Estudiadas, básicamente, des de una vertiente jurídica, la autora del presente articulo pretende mostrar las posibilidades de reseguir la conflictividad social a través del estudio de estas instituciones, ubicandolas en su contexto socio.económico.
Riassunto:
I collegia erano le principali istituzioni di organizzazione del lavoro nelle città dell’Impero Romano. Spesso studiate dal punto di vista giuridico, l’autrice di questo saggio intende mostrare le possibilità di rintracciare la conflittività sociale a traverso lo studio di queste istituzioni, situandole nel contesto socioeconomico loro.
Abstract:
The collegia were the main work organisation institutions in the cities of the Roman Empire. Though studied specially from a juridical perspective, the author of this paper tries to show the possibilities of searching social conflictivity through their study, locating them in their socioeconomic context.
Resumé : Les collegia : méthodes d’étude des conflits urbains dans l’Occident romain
Les collegia étaient les principales institutions de l’organisation du travail dans les cités de l’Empire romain. Face à l’étude des collegia selon une perspective juridique, developée par l’historiographie traditionnelle, l’auteur de cet article propose en revanche de montrer diverses possibilités d’examiner des conflits socials urbains à travers l’étude de cettes institutions, en les situant dans leur context socio-économique.
Grans línies d’evolució de la universitat contemporània a Espanya (1767-1936) amb especial atenció al cas particular de la Univeritat de Barcelona
Raúl Aguilar Cestero
Resum:
L’autor ha pretès plasmar en aquest treball la trajectòria general de la universitat contemporània a Espanya a partir, fonamentalment, del cas particular de la Universitat de Barcelona, és a dir, de la excepcionalitat del cas català. L’eix central del seu anàlisis esta centrat en la relació dinàmica existent entre Societat y Universitat i en la impossibilitat de comprendre, en tota la seva extensió, l’una sense l’altre. Es a dir, l’evolució social de la societat, com a realitat última i tangible del devenir històric, ha modelat la història de la Universitat, tant per omissió d’aquesta realitat social dins de la Universitat – que correspondria a les èpoques de decadència institucional de la Universitat -, com per assumpció – i que respondria a les fases més dinàmiques.
Resumen:
El autor ha pretendido plasmar en este trabajo la trayectoria general de la universidad contemporánea en España a partir, fundamentalmente, del caso particular de la Universitat de Barcelona, es decir, de la excepcionalitat del caso catalán. El eje central de su análisis esta centrado en la relación dinámica existente entre Sociedad y Universidad y en la imposibilidad de comprender, en toda su extensiónel uno sin el otro. Es decir la evolución social de la sociedad, como realidad última y tangible del devenir histórico, ha modelado la historia de la Universidad, tanto por omisión de esta realidad social dentro de la Universidad – que correspondería a las épocas de decadencia institucional de la Universidad -, como por asunción – y que respondería a las fases más dinámicas.
Abstract:
The aim of the autor in this paper is to capture in this work the general trajectory of the contemporary University in Spain to leave, fundamentally, of the case of Universitat of Barcelona, that is to say, of the uniqueness of the Catalan case. The central axis of their analysis is centered in the existent dynamic relationship between Society and University and in the impossibility of understanding, one without the other one. That is to say the social evolution of the society, as last and tangible reality of becoming historical, it has modeled the history of the University, so much for omission of this social reality inside the University - that would correspond to the times of institutional decadence of the University -, like for assumption - and that would respond to the most dynamic phases.
Résumé: Grandes lignes d’évolution de l’Université contemporaine en Espagne
(1767-1936) avec une spéciale attention sur le cas particulier de l’Université de Barcelone
L’auteur a cherché capturer dans ce travail la trajectoire générale de l’université contemporaine en Espagne pour partir, fondamentalement, du cas particulier de l’Universitat de Barcelone, c’est-à-dire, de l’excepcionalitée du cas Catalan. L’axe centrale de leur analyse cela s’est concentré dans le rapport dynamique existant entre Société et Université et dans l’impossibilité de comprendre, dans tout leur extensiónel un sans l’autre. C’est-à-dire l’évolution sociale de la société, comme dernier et réalité tangible de devenir historique, il a modelé l’histoire de l’Université, si beaucoup pour omission de cette réalité sociale à l’intérieur de l’Université - cela correspondrait aux temps de décadence institutionnelle de l’Université -, comme pour supposition - et qu’il répondrait aux phases les plus dynamiques.
Perspectivas y archivos locales: propuestas teóricas y metodológicas para el estudio de los Batallones de trabajos forzados (BT y BDST) en la posguerra a partir del caso navarro
Edurne Beaumont Esandi; Fernando Mendiola Gonzalo
Resum:
Aquest article es mou en el marc d’un doble objectiu: per una banda, recuperar del silenci la realitat dels treballs forçats, possibilitant als seus protagonistes que ens deixin llurs records, llurs experiències i llurs opinions sobre ells mateixos; per l’altra banda, inserir tota aquesta experiència en el debat historiogràfic sobre les bases del primer franquisme, analitzant el paper del treball forçat en la implantació del règim. Així doncs, l’objecte d’aquest text no és tant resumir una investigació ja conclosa, sinó, al contrari, presentar les bases teòriques i metodològiques amb les quals estem treballant en una investigació sobre els BT i els BDST en el Pirineus Navarrés. Es tracta, per tant, d’una invitació al debat, i també posar en pràctica una metodologia novedosa, que pugui ajudar-nos, partint d’una documentació local a voltes més accessible que la militar, a comprendre les diferents mirades i percepcions sobre els treballs forçats, i a donar veu, ara que encara hi som a temps, a alguns dels seus protagonistes.
Resumen:
Este artículo se mueve en el marco de un doble objetivo: por un lado, recuperar del silencio la realidad del trabajo forzado, posibilitando a sus protagonistas que nos dejen sus recuerdos, sus experiencias y su opinión sobre los mismos; por otro, insertar toda esa experiencia en el debate historiográfico sobre las bases del primer franquismo, analizando el papel de los trabajos forzosos en la implantación del régimen. Así pues, el objeto de este texto no es tanto el resumir una investigación ya conclusa, sino, al contrario, presentar las bases teóricas y metodológicas sobre las que estamos trabajando en una investigación sobre los BT y BDST en el Pirineo navarro. Se trata, por lo tanto, de una invitación al debate, y también a poner en práctica una metodología novedosa, que puede ayudarnos, partiendo de una documentación local a menudo más accesible que la militar, a comprender las diferentes miradas y percepciones sobre los trabajos forzados, y a dar la voz, ahora que todavía estamos a tiempo, a algunos de sus protagonistas.
Abstract
This article moves in the mark of a double objective: on one hand, to recover from the silence the reality of the forced work, facilitating their main characters that leave us their memories, their experiences and their opinion on the same ones; for other, to insert all that experience in the historiographic discussion on the bases of the first Franquism, analyzing the paper of the mandatory works in the installation of the regime. Therefore, the object of this text is not so much already summarizing an investigation in course, but, on the contrary, to present the theoretical and methodological bases on those that we are working in an investigation on the called BT and BDST in the Navarrese Pirineo. It is, therefore, an invitation to the debate, and also to put into practice a novel methodology that can help us, often leaving of a local documentation more accessible than the military one, to understand the different looks and perceptions on the forced works, and to give the voice, now that we are still on time, to some of their main characters.
Résumé: Perspectives et archives locales: Propositions théoriques et méthodologiques pour l’étude des bataillons des travaux forcés dans l’après-guerre à partir du cas navarrais
Cet article installe la marque d’un double objectif: sur une main, se remettre du silence la réalité du travail forcé, faciliter leurs personnages principaux qui nous laissent leurs mémoires, leurs expériences et leur opinion sur les mêmes,; pour autre, insérer tous cette expérience dans le débat sur les bases du premier franquism, analyser le rôle des travaux obligatoires dans l’installation du régime. Par conséquent, l’objet de ce texte n’est pas résumer déjà si beaucoup un enquête, mais, au contraire, présenter les bases théoriques et méthodologiques sur ceux que nous travaillons dans une enquête sur le BT et BDST dans le Navarrese Pyrinéés. C’est, par conséquent, d’une invitation au débat, et aussi mettre dans entraînement une méthodologie nouvelle qui peut nous aider, en partant souvent d’une documentation locale plus accessible que le militaire, comprendre les apparences différentes et perceptions sur les travaux forcés, et donner la voix, maintenant que nous sommes encore à l’heure, à quelques-uns de leurs personnages principaux.